Mina Teresa. Villanueva de Viver (Castelló)

El  día 20 de marzo de 2010, nos reunimos Ramón López, Juan Mari Bartol, Carlos Tarín, Juan Navas, Adrián Pesudo y yo, Manuel Canseco, con el objetivo de encontrar la mina Teresa en Villanueva de Viver. Llegamos a las nueve y media  y después de preguntar a dos o tres personas la situación de la mina, nos indicaron que la persona indicada para que nos dijera la exacta localización, era Saturnino Villalba Colas que había trabajado de joven en la misma. Se prestó a acompañarnos a pesar de su edad, 81 años, y su cojera. Saturnino trabajó en la mina desde los 15 años. Se desplazaba todos los días a pie, desde su casa hasta la explotación (unos dos quilómetros, monte a través). La mina Teresa se explotó al menos desde 1943, siendo 1943 y 1944 los años de mayor producción, con una extracción de alrededor de 40 Tm de material. Es una mina de manganeso que se encuentra en nódulos y bolsadas en forma de pirolusita. Se cerró en 1947. Después de varios intentos encontramos la senda que estaba tapizada por una alianza de aliagas de un metro de altura, con inmensos matorrales de rosa albar y zarzas de ramas métricas. Después de unos quinientos metros encontramos la primera entrada derruida y lo que queda de las instalaciones, con varias catas al otro lado del barranco, dos escombreras enormes en medio de las aliagas y un cercado en el que molían el mineral. Encontramos buenas muestras de pirolusita estalactítica y cristalizada, de las que escogimos un magnífico ejemplar para la colección de la Societat Valenciana de Mineralogia.


El  dia 20 de març del 2010, ens vam reunir Ramón López, Juan Mari Bartol, Carlos Tarín, Juan Comes, Adrián Pesudo i jo, Manuel Canseco, amb l’objectiu de trobar la mina Teresa a Vilanova de la Reina. Vam arribar al poble a les nou i mitja  i després de preguntar a algunes persones la situació de la mina, ens van indicar que la persona indicada perquè ens diguera l’exacta localització, era Saturnino Villalba Colás que havia treballat de jove en la mateixa. Es va prestar a acompanyar-nos a pesar de la seua edat, 81 anys, i la seua coixera. Saturnino va treballar en la mina des dels 15 anys. Es desplaçava tots els dies a peu, des de sa casa fins a l’explotació (uns dos quilòmetres, pel mig del monte). La mina Teresa es va explotar almenys des de 1943, sent 1943 i 1944 els anys de major producció, amb una extracció d’al voltant de 40 Tm de material. És una mina de manganés que es troba en nòduls i bosses en forma de pirolusita. Es va tancar en 1947. Després de diversos intents vam trobar la senda que estava entapissada per una aliança d’argilagues d’un metre d’alçada, amb immensos matolls de rosa albar i albarzers de branques mètriques. Després d’uns cinc-cents metres de camí vam trobar la primera entrada derruïda i el que queda de les instal·lacions, amb varis cates a l’altre costat del barranc, dos pedreres enormes enmig de les argilagues i un cercat en què molien el mineral. Vam trobar bones mostres de pirolusita estalactítica i cristal·litzada, de les que vam triar un magnífic exemplar per a la col·lecció de la Societat Valenciana de Mineralogia.